.: desglosando

jueves, 29 de noviembre de 2012

desglosando

M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.
M'estimo i m'accepto tal com sóc, estimo a cada cèl·lula del meu cos.

Siguis qui siguis, fossis qui fossis, gràcies.

No tinc putes ganes de sorpreses. Que passi el que hagi de passar, però que passi ja!

~~pol, linda, puta. si teniu algo a veure no estaria de més que m'ho expliquessiu. s'agraeix~~♥

No hay comentarios:

Publicar un comentario

cuerpos en rebeldia

Muchas (bulímicas) se casan y tienen hijos; la anoréxica, jamás.

Se puede afirmar que la anorexia nerviosa es una enfermedad cristiana y femenina. Nació con la cristianidad, no se da en mujeres musulmanas, ni judías, ni japonesas. Y apenas se da entre hombres, menos aún en varones heterosexuales.

Su época de mayor esplendor fue la opresiva Inglaterra victoriana del siglo XIX entre las jovencias de familia bien -las pobres de verdad nunca son anoréxicas, su delgadez no es una opción-. ¿Alguien recuerda el modelo de belleza femenina imperante entonces? Si las anoréxicas de hoy no comen para estar delgadas y guapas, ¿por qué cuando el canon estético ensalzaba las carnes también ayunaban? ¿Qué cuento nos estamos tragando?

Las jovenes seguían rebelándose ante un matrimonio impuesto mediante el sistema de dejar de comer, con lo cual dejaban de menstruar y se hacían infértiles, y además su extrema delgadez las hacía feas a los ojos de un posible pretendiente.

Obstinación por el ayuno, delgadez extrema, desaparición de la regla, rechazo al matrimonio, empeoramiento ante la represión del entorno y, en casos extremos, muerte por inanición. Piénsatelo dos veces antes de rechazar un plato de comida, no por delgada se te aceptará mas, ni habrá mas deseo sobre ti, la anorexia conduce al rechazo y por lo tanto a la soledad. Lo dice una anoréxica curada, término que tristemente: NO EXISTE.