Oxigen .

M’agradaria trobar-me dins l’aire, que respires per un moment. M’agradaria trepitjar a terra, en ferm i tu al meu costat.

El meu reflexa dins dels teus ulls buits com aparadors, i el silenci ens trenca, m’agradaria poder fer-ho millor..

i reboto, i no et trobo, a prop.

Voldria dir-te tantes coses, però per mi mai tens un moment, persegueixo els nostres somnis, i a tu t’és indiferent.

Tantes mentides i tantes històries, i em sembla que no saps qui sóc, i el silenci ens trenca, m’agradaria, ser molt millor.

I no et trobo.. en lloc.

He recordat el vell far de vuit braços, no vem dormir, vem parlar, fins veure el Sol.

On puc trobar, un nou camí, rera els teus passos? Vull un altre nit, per poder dir tot el que sento.

Dilluns no existeixes,

dimarts despertes

i estem junts fins dimecres.

Dijous veus la llum,

ja ve divendres, de festa,

dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat, alguna senyal observant rere la finestra.

Jo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant,

tens la porta oberta.