Tornaràn els dies de por, de canvi i de tristesa.
Tornaràn les tardes de diumenge, segur.
(Pessimista)
Però ara em sento realment feliç.
Ahir va ser una tarda preciosa, de les més boniques de tot l'estiu. La vam esquerdar i no va fer falta ni tant sols una abraçada. Fou un silenci intranquil encara que preciós. Sort que ets alegre,
sort que vas ser tu.
Demà marxo, cada cop més lluny, menys acompanyada, més lliure. És tant agradable sentir que sols una cosa em preocupa. Només una.
He de tornar a fer-ho. I aguantar com he fet tants altres cops. Mossegar, empassar, aguantar. Mossegar, empassar i aguantar. No pensar. Ser inconscient. Deixar-me ser feliç.
I tancar els ulls i ballar sola, descansar. Dormir xopa sota la pluja. Sentir el terra. Respirar sota l'aigua. Tocar-te els dits. Acariciar-te la boca. Arrancar-me els budells. Veure't somriure.
Fer-te somriure.
Puc parlar-te des de les cinc fins a les dotze, després mirarem una pel·lícula, la que tu vulguis.
I que em trobis molt a faltar.
