Caic, a poc a poc me'n vaig, la física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus,

caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil equilibri, meu;

res no dura gaire, em moc, no sóc d'en lloc, d'aquest país d'aire, mai,

tornaré a viure mai, amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,

sense final jo caic, el món sencer s'estimba contra els vidres dels meus dies, caic,

m'enfonso dins l'aigua, la corrent em porta a prop, del meu país d'aire,

l'impuls d'un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc,

arribes te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys'