buscant un somni, fugint del dolor

i empeny el Sol tant bruna, tant forta i prohibida, i es descorda la brusa, al seu cos un somriure viu.. et donaria amor si poguessis tornar-me'n, et donaria amor si ens poguéssim mirar, et donaria el món si poguessis parlar-me,t'ho donaria tot si et pogués estimar.'

Tremolant poc a poc surt del cine, sessió de nit avui ja és l'últim dia. S'endu el cartell, arriba a casa i l'espia, l'habitació es transforma en un món nou. i li escriu cent mil cartes, la busca i viatja, el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa. apaga el Sol tant bruna, tant feble i cohibida, s'enfonsa en les ombres, al seu cos un somriure viu.. Et donaria amor, t'ho donaria tot si et volguessis quedar, et donaria el món, t'ho donaria tot si pogués ser veritat.'