(nit trista de Sant Joan)

A la plaça el foc ja crema, l'àguila no és mai la primera,
tot és apunt, tot és preparat, es mouen les maces, tremolen les mans.

Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa.
Pel carrer costa avançar,
massa estrets per la gent que hi ha.
Pel carrer que va a la plaça hi ha una dona que escridassa.
La barreja de mà en mà, tot a punt per començar.

Ningú va poder imaginar, que algú ho havia d'aturar,
el que havia de ser una gran festa, va acabar amb un bany de sang.

Es troben les colles,

amics que s'abraçen.

Després dels salts, ens trobem a barraques.

I la música sona des de dalt les escales,

veig els balcons de l'infern i les llums que s'apaguen.

Salten els plens, es crema la plaça.

Ells sempre al mig, ningú no els atrapa.

Gira l'àliga, gira i gira, gira la gent.

els àngels s'ho miren, ja ha arribat el moment.

I a barraques tot es torça,

hi ha qui vol fer servir la força.

I ell que corre a defensar la salut del seu germà.

I al bell mig de la baralla, el xisclar d'una navalla:

taques de sang, crida la gent, ha caigut un inocent.

Ei fum, digue'ns què hem de fer..