Mi móvil no funciona, quien quiera encontrarme sabrá donde hacerlo.

No és moment, no és moment.
No em faria res dir-vos el que os estimo. Lo malament que em caieu de vegades tampoc. No sóc ningú com per posar-me en les vostres vides però que collons m’agrada fer-ho. Sóc així. Previsible, simple, complicada, exigent, deixada, obsessiva, callada, nerviosa, vomitiva, trista, boja, sóc boja, i us trobo molt a faltar. No tant a vegades. Ara mateix no.
Tingueu molt bon Nadal. Celebreu-ho tots amb família. Amb la vostra família i sigueu molt feliços. Ho dic de tot cor, ara no busco ofendre a ningú. De tant en tant si però ara mateix us desitjo de veritat molt bon Nadal, molta companyia, molt amor, molt carinyo, molts riures i somriures vull de veritat que sigueu feliços i que ho passeu bé. No us oblideu del que va passar fa un any, és important de veritat és molt important. Per tots i per mi. No us oblideu de mi no us ho perdonaria mai. MAI. Tampoc deixeu que la melancolia us enfonsi, si es que en teniu. De totes maneres no hi ha lloc per deixar que això passi. Demà pot ser un dia estrany. Tant estrany com vulgueu però no es pot deixar de celebrar. Hi ha una persona que ho necessita, i l’estimo. L’estimo segurament molt menys del que es mereix. Si hi ha algú que ho ha donat tot en la seva vida per mi ha estat ella.
Tampoc es tracta de que amb això algú es pugui ofendre. El que dic és més que cert. Si tinc la sort de ser aquí és per ella. Ningú és menys però mai ningú és més. Tinc la punyetera sort de que algú hagi cuidat de mi tot aquest temps. Tinc la punyetera sort de que no fos qui li tocava. A qui li tocava cuidar-me?

Segurament a mi.

No és moment d’escriure.. ara ho tinc més clar.
Ostia com que no em fa res, us estimo.
Moltíssim papa, i mama ((la d’ara) no dic res més sobre això), tiet, tots els tiets, avis, pols pau, cosins i més cosins, amics, amors, a tots, a la persona més especial, a les que ho hagin pogut ser. Jo no em deixo a ningú, us estimo a tots.