Asteazkena, 8 Abuztua 2012

Llavors ja és hora de que passi algo especial a la teva vida, no creus?

Vine preciosa i escolta’m: s'ha d'acabar el sentir-se impotent, el tenir por i el no trobar res a dir-nos quan la tristesa se’ns cruspeix. Tu i jo sabem el que és passar-les putes, però poder comptar amb tu, que encara que estiguis a mil quilòmetres de distància puguis fer de la més mínima cosa un somriure, és el que et fa ser imprescindible per mi.

Avui has de ser feliç, ho vull i ho desitjo. Portes tant temps acompanyant-me i sabent-te posar en la meva pell que no m’estranya que fins i tot els cops et facin mal a tu. Tanca els ulls i recorda, han sigut tants moments, tan bonics, tan plens d’il·lusions i de somnis que res pot equivaldre a tot el que hem viscut juntes.

M’equivoco si et dic que no hi ha paraules que igualin tot el sentiment que es va alliberar en aquells dos dies? Crec que mai amb tant poc temps, m’havien omplert de tanta felicitat. Cada moment va ser únic, màgic, inoblidable. Encara et puc sentir entre els meus braços, a punt de plorar pensant que seria incapaç d’allunyar-me de tu, ara que per fi et tenia. És impressionant com un sentiment així et pot acompanyar tots els dies de la teva vida, i que només de pensar-hi et retorni el somriure.

Et dec massa pitxin, ganes de viure, il·lusions, amor, promeses, somnis, riures i plors, créixer, créixer molt i amb tot això mai separar-nos. És que no pot ser de cap altre manera. Sé que ja ho saps però com que t’agrada sentir-ho i a mi dir-t’ho, que sàpigues que mai deixaré de cuidar-te, d’estar amb tu dia i nit si fa falta, d’intentar animar-te o fer-te pensar quan sigui moment de canviar les coses i que mai mai mai per res del món, faré que perdis el somriure. 

Maite zaitut nire txikitxu.