lunes, 17 de septiembre de 2012

5/9/11

Ningú la veu, 
però se'ns traspua el rostre. 
Ningú la sent, però se'ns arrapa al cor.
És, en el fons,
un sentiment sols nostre...
No li busqueu raons,
hi és i prou!
                                                       20/02/10 a la meva vida, TRISTESA.

M'agradaria poder dir-te vida, que aquesta tristesa no m'està matant, que avui no he sangrat, ni ahir, ni mai. Que cada un dels somriures han estat certs. M'agradaria poder volar com ella, marxar lluny i oblidar tot el que ha estat passant. M'agradaria sentir algun dia que són els teus braços els que m'abracen i deixar regalimar les teves llàgrimes per la meva pell..
MAI podré tornar a riure vida, la por s'ha encarregat d'ocupar l'immens buit que ara regna dins meu, sento aquest pànic tant sotil i tant boig, de no ser capaç de somriure, quan dius que m'estimes.



        COBARDE? LOS COJONES!



-Tata, que hi tenies aquí a la panxa?


Venç                                                         .
                                              Aprèn
        Descobreix 
Atreveix-te
Imagina                              .
                                                                                  Somriu   
Creix 
                               Mou-te
.      Pensa
Coneix                                                   .
Inventa                                                                                            .
Construeix
                                              Estima
Recorda              . 
                                           Transforma
Lluita                                                              .
Comparteix                                    .
         Canvia  
                                                       Somia
Decideix-te 
                                                               Viu 


1 comentario: