Caic, a poc a poc me'n vaig, la física em captiva i la gravetat m'inclina als teus peus,
caic, al mateix temps desfaig, els nusos que regiren aquest fràgil equilibri, meu;
res no dura gaire, em moc, no sóc d'en lloc, d'aquest país d'aire, mai,
tornaré a viure mai, amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,
sense final jo caic, el món sencer s'estimba contra els vidres dels meus dies, caic,
m'enfonso dins l'aigua, la corrent em porta a prop, del meu país d'aire,
l'impuls d'un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc,
arribes te'n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys'
*h* anna :) jeje ta bonito todo animo :P
ResponderEliminaratt solito uwu
que et pasa pettita?
ResponderEliminarespero que parlem aviat (:
et trobo a faltar, hi ha moltes coses per explicar. no oblidis que t'estimo molt! <3
N.
Perdoname. Ya no te encuentro entre las sombras sino entre los pequeños rayos de sol veo tu sonrisa. Te echo de mens mas de lo qe crees. Tequiero Perdoname. Ya no te encuentro entre las sombras sino entre los pequeños rayos de sol veo tu sonrisa. Te echo de mens mas de lo qe crees. Tequiero
ResponderEliminar