Res comparat amb el que vull, disfressat del que una escull, si no fossis tant bonica et guanyaria cada dia, res, ha cremat tant poc a poc com la brisa del record que n'he fet, gotes d'or d'un sol tresor. No sé si val la pena abandonar un trist deixar-ho estar fins demà, no sé si val la pena abandonar un trist deixar-ho estar o potser si que seria millor així.
Res, com compartir aquest sol camí, potser triar va ser fallar. Si no fossis tant petita et trobaria cada dia. Un altre cop quan bufa el vent, no hi ha notícies per llegir. Dissimulant cada matí, jo em sento així.
No sé si val la pena abandonar, un trist deixar-ho estar fins demà, no sé si val la pena abandonar un trist deixar-ho estar, potser sí, seria millor així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario