i tindràs futur.. (ni tant sols es menciona la possibilitat de que sigui bo)

-Sinceramente Anna a mi me suena a cola del paro.-

Perquè no en tinc prou i no n'he tingut prou. 

Perquè és el que vull. És el que vull. Ho desitjo, ho anhelo, ho necessito. Amb totes les meves forces. 

Perquè no entenc que sigui cap bogeria. Perquè no em sembla tant complicat. I segur que ho és, però es que vull fer-ho. 

Perquè no puc més, i me'n moro de ganes.

Perquè no és una fugida (o potser sí), però és un objectiu, una passió, un amor. No és que vulgui respirar. 

Sóc adulta. Si? Segur?

Sóc adulta, però ho sóc prou?

Toca de peus a terra idiota. Sigues racista, europeista, sigues millor que ningú.

Creu-t'ho perquè se t'han donat les eines per fer-ho.

T'hauries de sentir superior.

Precisament és la gent d'allà la que ve cap aquí i no al revés.

No ets capaç de viure sola.

No ets capaç ni de buscar uns papers i omplir-los tu sola.

Tingues una mica de consciència.

No ens ho pots fer això.

ARGENTINA????!!!! TXILE????!!

DE VERITAT????!!!

No duraràs ni una setmana.

De que et penses que viuràs allà?

Es que estàs disposada a fer cantonades?

NO.

Me n'alegro. Per fi dius algo coherent.

No ho entenc, no ho puc entendre a que es deuen tants canvis.

No veus a tot el que estàs renunciant? A tot el que pots renunciar i renunciaràs?

Jo encara no tinc res mama. No estic renunciant a res perquè no tinc absolutament res.

Que desgraciada no? Ets tant desagraïda. Jo es que no puc entendre que cony hem fet tant malament. Perquè les coses ens han de sortir així. I ho sento, ho sento de tot cor però tu estàs malalta, i no portes una vida fàcil. I sobretot, no l'ha pots viure sola.

Em sembla que la teva situació la coneixes perfectament. I si et penses que t'espavilaràs i trobes com fer-ho, endavant, ves-te'n a l'Argentina! Que tornaràs plorant, que no en tens ni idea de la vida, ni de com s'hi viu allà! Que et creus que ets una hippie i tot es tant senzill.. Els hippies de la meva època, que vivien dels somnis i es pensaven menjar el món amb cullera com tu, i ara són tots uns homes de traje. Sembles tonta nena.

 Que passa que el teu objectiu de vida ara es lligar-te una manta al cap i anar a donar la volta al món? És això el que vols? Viu-re del res? Passar gana?

Sí.

És exactament això el que vull. 

I mai, mai de la vida ho havia tingut tant clar.

Però es que tu et creus que això és un objectiu de vida. Això es que ja t'ho pots treure del cap, això és una merda. Ja pot ser dolenta la situació del teu país però es que tu no has viscut res encara. Des de que sóc persona he vist caure l'economia argentina dues vegades i et puc assegurar que aquella gent viu amb la por de que això passi, tots els dies de la seva vida. No té cap sentit fer-ho. Tu, una persona que no es para de queixar, que tot li sembla malament. No ho entens, no ho entens. Fes el favor de ser minimament coherent amb tu. Contempla les teves possibilitats. Qualsevol cosa que et treguis allà, no t'equivaldrà a cap títol de res a aquí.
(I qualsevol cosa que em tregui aquí, sí no que serà valida? Fotré una col·lecció de diplomes de cartró a la paret que vaya tela! I a més, i si el meu futur no estés aquí? I si no volgués estar-hi més aquí? Recorda que tinc tendència a abandonar-les les coses...)
 I m'és igual si vols anar-hi a estudiar o a fer el perroflauta, és més, encara em preocupa més que hi vulguis anar precisament a estudiar perquè no et servirà per a res treure't titolets de merda. 

No em semblaves tant absurda t'ho juro.

El que més greu em sap de tot, és que la vostra generació divagueu pels somnis sense saber que cony passarà l'any que ve ni que serà de vosaltres en un futur. Jo quan estudiava tant sols em preocupava del dia de demà, tenia una motivació pel que feia claríssima i a mi em sembla que tot això ho heu perdut. I sí es clar, també havia volgut viatjar i anar a llocs exòtics i formar-ne part. Però saps? Em vaig casar, i al meu marit els llocs exòtics li semblaven depriments, i malalts. I tenim una vida tant bona aquí, una casa, un hortet... i a la que me'n vaig deu dies de vacances, encara que no surti ni del país, ho trobo tant a faltar tot això. 

NO HI RENUNCIÏS ENCARA. 

Per favor, has fet les coses molt malament fins ara, i estic amb tu en que no sempre ha estat culpa teva, però sigues una mica realista. Parles del teu futur com si només depengués de tu. Com si només pogués importar-te a tu. I jo vull ajudar-te. Ho faig tot per ajudar-te.

I m'agradaria que poguessis entendre'm, la vida és sacrificar-se. Encara no t'he vist mai treballar. Te l'he de pagar jo el viatge? I viure allà? I els estudis?

Jo no et demano que m'ho paguis, però bé que si és a Bcn tu mateixa te'n fas la idea de qui ho pagarà. I jo segueixo sense demanar-t'ho.

Jo no sé com no se t'ha caigut la cara de vergonya encara.

Que deliciós és anar al revés que la resta del món..