dimanche 12 août 2012
Carretera i manta, avui era un dia maco maco.. En quin moment ens hem oblidat de somriure? Avui, i sent només el puto primer dia ja necessito tornar. Ho sento, de veritat que no puc més. No sé com serà el dia de demà ni que m'espera, però es que és tal l'amargor que porto a sobre.. vull dormir durant la pròxima setmana i que al despertar-me ja tot hagi acabat. M'estàs fent tant mal Pol! És només el primer dia i potser el tercer cop que ploro avui, però és que si tot ha de ser així no ho aguantaré. No vull més destrosses, no vull cops, no vull crits, no vull plors, no vull desitjar morir un altre cop. Em trenca el cor haver de suplicar-te que, encara que només sigui una mica, m'estimis.
lundi 13 août 2012
Per mea sorpresa tal com vem acabar ahir és tal com comencem avui, no sé que putes m'esperava, la tristesa abunda. Es pot amb set dies tornar a l'infern del que has tardat tres anys a sortir-ne? Es pot, i segurament ve de molt abans, o és que mai n'he sortit del tot.
Vull trucar-te, vull parlar amb tu, escoltar-te i deixar que m'arrenquis un somriure.
Els àpats són el pitjor moment del dia. Som quatre a taula. Ni una paraula, ni una mirada. Ploro.
Avui he acabat el teu llibre, crec que mai m'havia sentit tant sola. Bona nit princesa.
Deixa de cridar-me Pol per favor, ja no puc més.
mardi 14 août 2012
Dia preciós. Tot el matí fent caiac, no està mal! M'encanta quan se t'oblida que m'odies, però ara mateix.. Em senta fenomenal el paper de boja, tota la plaça em mira. Crido i ploro. Què cony fa que no em consolis?
Per fi uns moments de animo pa' arriba! Llegiu-lo, llegiu-lo, llegiu-lo!! DEVENIR PERRA; d'Itziar Ziga, i perquè no?! Recomanat molt especialment a la meva hippielonguis, encara que ja no em llegeixis (sí ho fas truca'm o et profano el cony tros de puta!) i a dos personetes que segurament si que ho veuran encara que no entengueu res de res, però aquesta bíblia "transmaricaputabollo(...)" ha d'arribar a les vostres mans, OBLIGATÒRIAMENT!
A ritme d'Orxata Sound System tornem a la shit campigne, dolços somnis nena!
mercredi 15 août 2012
Em desperto amb la pitjor sensació de fàstic que conec. Em sento asquerosa, sento fàstic per mi i per totes les persones amb les que penso. M'invento històries, sóc irreal. Em desperto i veig a un garrulo moreno, bastant rapat amb dos o tres dilates. Em mira i m'odia. He de dir-te que el meu germà no és el de la foto sinó aquest. El meu germà és una màquina de destrucció, no sé que putes li passa pel cap, ningú hi ha pogut/volgut entrar. Porta tatuat a l'esquena un triangle invertit, que pels que no ho saben és la manera en que es marcaven els homosexuals en els camps de concentració nazis. Ell mai m'ha dit que fos gai. Trobo increïble i una falta de respecte sobre si mateix que encara no m'ho reconegui, per la resta de la humanitat es descriu dient que té la bandera de Japó marcada al pandero potser des dels 15 anys, és exageradament feminista i defensa tots els drets de les persones (menys dels espanyols (que ell no considera persones)) per davant de tot.
Però pel que fa a mi em sento derrotada, m'insulta, m'humilia, em colpeja. Deixem-ho així! Igual que tothom que el coneix no s'ho creuria, no puc descriure les ganes de matar-me que ara mateix em fa sentir. I sobre les explicacions de perquè vaig mentir-te, podria dir-te que no tinc cap foto amb ell, ni amb ell ni amb mun pare, és trist però és cert, i això que ara som tots tres a la mateixa furgo camí cap a Toulouse. Sempre m'han fet pensar que sóc massa rara com per tenir credibilitat en les meves històries, i quina raó! Arriba un punt que ni jo mateixa hi crec en mi, i sí no ho faig jo, qui és el guapo que ho farà?
El de la foto és un amic i la cabrejada que vem pillar l'altre dia amb mun germà, no era per prim ell sinó per prima jo i bastantes més coses que li va anar fotent i no tinc cap ganes d'explicar. Altre cop ho sento, a aquestes altures, sabent més tu de mi que jo mateixa, no mereixes cap engany. Realment em poso nerviosíssima en situacions tant patètiques com aquesta. I perdona'm, ho sento mil vegades més per haver-te ofès i posat trista l'últim cop que podia parlar amb tu abans de perdre'm per la ditxosa França. Tinc masses ganes de plorar.
Darrera de tot això, jo t'estimo Pol i t'admiro i em sento orgullosa de tot el que has fet i fas per canviar la vida de tantes dones en aquest món masclista i patriarcal. Sento haver-me avergonyit de tu durant tant de temps, sento haver-te fet mal, haver-me rigut i sobretot, sento que la mare només em volgués a mi. Sento haver-te cridat ahir davant de tota aquella puta gent. Jo mai he escoltat unes disculpes teves i mira no fan falta, he après a assumir-ho tot i reprimir-me. tinc més clar que mai, que l'única cosa que ens unia és la que ara ens separa i ens fa ser com som. Sabies perfectament el que passava a casa, sabies que em feia la mare quan les osties van deixar de ser pels dos, ho sabíeu tots dos pare i fill, però saps que? Veu marxar. Avui m'ha quedat del tot clar que aquestes, són les últimes vacances que passem els tres junts.
Bé ja que ho menciono no som només tres, ara el pare dorm amb una dona, alta, morena i vegetariana extrema. Salo li diuen.. Benvinguda a la happy family i encantada de coneixet però tia, no t'entenc!
Vull trucar-te petita, et trobo tant a faltar. Ploro. Som a la mateixa puta furgo i ningú se n'adona.
Toulouse, Toulouse, Toulouse.. Com totes les grans ciutats la gent està pirada. Quins records no Clareta? Ooooh jamming!
Avui escric massa però és el que hi ha, veig els problemes i són reals. No m'agrada entendre que el meu germà és obès. M'importa la polla si a algú li sembla un problema d'aspecte físic, és que és una puta malaltia. Gelats, melindros, granitzats, entrepans, galetes, xocolata i vengaa y dale! És compulsiu, ni té gana ni la perd, és que com més l'afecte és en l'ànim. I quina jilipollada però tots aquí depenem d'això. Sí el Pol és feliç, la resta viurem en pau.
D'una manera o altra tots els problemes que hem passat els tres, els hem acabat avocant en el menjar. Anorèxia, obesitat, ansietat, drunkorèxia (si és que existeix com a tal), atracons.. Deixe-m'ho aquí.
El meu pare és la persona més reprimida que conec. L'última mostra d'efecte que li recordo, va ser al sortir d'un vestidor del bershka amb el que va ser el meu vestit de cap d'any de fa dos anys. -Ets preciosa- Em va dir. Li brillaven els ulls, mai l'havia vist així. Vaig plorar a l'instant, i per no perdre la costum, em vaig retirar al vestidor perquè ell no ho veiés.
Al meu pare qualsevol cosa que li molesti per mínima que sigui, la desfoga en el menjar. Sigui cuinant o menjant. Sempre ho ha fet, jala ansiós, respirant com un desesperat mentre empassa, donant cops i fent sorolls amb els coberts i el got cada cop que talla, punxa o beu. Em repugna d'una manera tant bèstia que es comporti així, crec que no hi ha cosa en ell que em faci més mal. Ell ho sap i va ser així com vaig començar a deixar de menjar. Em posseeix veure'l. Marxo.
Sóc al lavabo tancada, als baixos d'un restaurant on hem sopat de puta mare, però ara mateix estic petada, em trobo fatal. Qualsevol que em conegui poc o molt sap que, que estigui tancada i sola en un lavabo no pot ser bo. De moment m'he despullat.
Em faig fotos i pentinats.
Tranquil·les que no passarà res, avui que tothom m'odia, avui m'agrado.
jeudi 16 août 2012
Ja és tard com per començar el resumillo d'avui, però res.. Dir que m'ha fet molta il·lusió despertar-me amb la sensació de no tenir les mans deliciosament brutes. I no veure'm les lletres de la samarreta. Que m'han crescut les peroles! Quines coses per sentir-me orgullosa a dia d'avui...
El meu germà em mira com burlant-se de mi, no ho sé. Som en un bar fent una copa per passar la calor i tal. Ni una paraula. El pare està fent una volta amb la russa per un típic castell francès. D'aquesta dona res a dir. Ningú et prohibirà estimar de nou papa però no m'esperava que la portessis al nostre últim viatge. En fi, d'alguna manera l'havia de conèixer no(...)?
Pels putos horaris gavatxos avui ens quedem sense sopar. De veritat és aquest el motiu per el que m'estàs escridassant? Tranqui Pol, no fa falta que et preocupis ara que ja m'has fet plorar. -I tu perquè cony plores?!- No cal!
Des de la furgo de la gran happy family, informo al immens capullo que va inventar el GPS que ja es pot morir. Moltes gràcies!
Doncs molt bé, avui ni es sopa ni es dorm, sóc al malatero de la furgoneta, mà al cony i a calmar-se. Bona nit malparits!
vendredi 17 août 2012
5 i pico de la matinada: Comença a sortir el Sol & intentem tornar al càmping. Encara se sent olor a sexe, mea culpa.
6 i pico: El trobem & arribo & vomito.
Dormim, dormim, dormim.
9 del matí: El meu pare em desperta. Està preocupat. -I la Salo?- -No ho sé, el més estrany és que s'ha emportat el sac de dormir- S'ha fugat! li he dit rient. A ell li ha sentat com una petada al cul ho sé.
Em vaig a dutxar mentre el meu pare la busca i el meu germà es va despertant.
Mentre era a la dutxa, el Pol ha aparegut i s'ha posat a la del meu costat. No sé per quina remota raó, el meu germà fa servir sempre els lavabos de ties.. Allà hem elaborat mil teories de que cony havia fet la russa durant la nit i de perquè s'havia pirat. Joder Pol no sabia que li tinguessis tanta ràbia! -El papa és meu- m'ha dit.
Al tornar a la tenda el pare i la Salo s'abraçaven. El Pol a marxat.
Avui la que plora és ella, ara em sap greu collons!
Després de sopar et trucaré, al final he optat per canviar tots els bitllets que em queden per monedes i passar per una cabina, espero que duri molt perquè et necessito. Al menys estic de bon humor, en tinc moltes ganes cuca.
La Salo plora en un banc sola. Jo, amb el meu pare i el meu germà ens la mirem. Una criatura se li acosta, és preciós, somriuen. Es veu de lluny que seria una bona mare. El meu pare va amb ella, crec que estan emprenyats. Jo també ploro, el Pol que segueix amb mi, ho ignora.
Genial! Al final avui tampoc podré trucar-te, estem en un pueblucho de mala mort i al igual que ahir no sabrem arribar al càmping. A més, no he vist cap cabina.
Ara, em pesa el moneder, estic trista i t'enyoro.
samedi 18 août 2012
Sempre m'ha afectat molt que es riguessin de mi. La mare ho feia contínuament, tant de mi com del meu germà. Hi ha tantes coses que voldria saber d'ella.. algun dia les hi preguntaré sense esperar una resposta, no ho sé, només per veure la cara que em fot.
A mi mai em va donar res de bo actuar com ella havia fet amb mi, davant de la meva cosineta de 3 o 4 anys. Es clar que la nena no ho entenia, jo tampoc en el meu moment! Em feia petonets, reia. Jo la mirava amb desig però que cony?! només actuava. Mai entendré que podia sentir la meva mare en fer-m'ho. Petita, a tu et demanaré perdó el pròxim dia que et vegi, dubto que ho entenguis i encara menys que te'n recordis, però tant tu, com jo, com la teva mami ho necessitem. Ets un tresor cuqueta i t'estimo taaaaant!
Avui està sent un dia estrany, he anat de compres amb la russa i n'estic bastant satisfeta en realitat. Tinc roba secsee! Ara el Pol i el pare visiten el museu de Toulouse Lautrec mentre la Salo i jo fem un gelat.
Aquest cop a la clínica em faran un monument. Estic bastant convençuda de que ara ja passo els 55 quilets que fa tant que se'm demanen, o al menys n'estic a prop. No sé si m'agrada però m'haurà d'agradar. Un dia d'aquests escriuré sobre l'anorèxia, sobre la meva al menys. Abans d'ahir vaig aprendre'n del tot el significat. I que voleu que us digui.. el concepte el tenim hiperdistorcionat.
Vaya percal he muntat. Sóc una imbècil i gairebé tiro la furgoneta daltabaix d'un pont. Només volia engegar el puto aire, no ha passat res, ho he fet sense voler cony! Després d'acribillar-me tots a insults, ningú ha sigut bo per disculpar-se. El pare m'ha donat un paquet de galetes al cap d'una estona perquè se'm passés la cabrejada. No es això papa, estic dolguda! Me n'he menjat una, el meu germà les altres 23.
Avui no és el meu dia. Les cabines telefòniques no van amb monedes estúpida! Dec ser viejíssima. Ho sento, espero que a tu les coses al menys t'hagin anat millor i no m'hagis trobat massa a faltar. Per fi demà ja torno, si al menys allà tot segueix igual.. Ara ven bé em fa por.
La mirada del meu germà contra la de la Salo plorosa, durant tot el sopar ha estat brutal. Crec que comença a despertar-me tendresa, que en comtes d'aliar-me amb mun germà, hauria d'estar de part seva. Jo sé el que és aguantar-lo. I si a ella la maltracta tal com a mi, no ho sé, de veritat voldria fer-hi algo. A ningú li hagués agradat compartir aquestes vacances amb nosaltres, molt menys si s'és d'un altre país, amb un idioma tant diferent. Вы цените девушка!
dimanche 19 août 2012
I doncs res, avui s'acaba. Tornem cap a casa, cadascú a la seva. Dinem al costat gavatxo per tant encara tardarem més a arribar.
Ara l'has cagat papa. He de dir que ja no hi ha ningú en aquesta família que no m'hagi pegat.
Us felicito. Au revoir..!
Us felicito. Au revoir..!
No hay comentarios:
Publicar un comentario